Tot i que aquest blog està dedicat al sector TIC, en aquests moments el nostre país (i quan dic el nostre país em refereixo al que sento com a propi, és a dir, Catalunya) està en un dels moments més trascendents de la seva història, i per tant es normal que el procés en el que estem inmersos afecti a tots els àmbits econòmics i socials, així que crec convenient també tractar alguns dels seus aspectes en aquest blog.
Feta aquesta disculpa prèvia voldria parlar sobre les conseqüències de la independència sobre el sistema de pensions, tema el qual ha estat utilitzat de forma disuasoria pels seus detractors.
Aquestes veus venen a dir que en cas d'independència els pensionistes catalans perdrien les seves pensions. Aquesta afirmació, extremadament simple, ja ha estat rebatuda per diversos autors en base al fet de que les pensions a Espanya no es paguen amb el que els pensionistes varen pagar durant la seva vida laboral, sino amb el que paguen els treballadors actuals. Així doncs, és clar que no hi ha res que es pugui perdre en el procés, ja que les persones que treballen seguirien cotitzant i sugragant les pensions dels pensionistes.
Arribats a aquest punt voldria fer la meva aportació a la qüestió: De fet, en l'actual situació de 'caja única de la seguridad social' els pensionistes que viuen en regions que aporten més al sistema, és a dir, aquelles en les que l'activitat empresarial es més forta, surten clàrament perjudicats, com intentaré explicar a continuació.
Com que la caixa és única, totes les aportacions es sumen i es distribueixen entre tots els receptors de pensions del sistema. Com que el sistema de pensions estableix uns topalls mínims i màxims, al estar concebut com un sistema redistributiu, lògicament aquells territoris amb menys activitat econòmica, és a dir, més atur i sous més baixos, acaben aportant al sistema poc i rebent-ne molt, i viceversa. No vull dir pas que això sigui just o no, sino que em limito a tractar d'analitzar els efectes de la independència sobre les pensions dels catalans. Conseqüentment, una regió com Catalunya, més econòmicament activa que la mitja de les regions espanyoles, aporta més del que rep del sistema.
Aquest desequilibri entre aportacions i pensions és veu a més fortament incrementat per un factor adicional. Fins ara he parlat en general d'activitat econòmica, però per quantificar realment l'efecte d'una possible separació cal destriar entre economia productiva i sector públic. A Espanya es dona el cas que els territoris amb menor activitat econòmica tenen un sector públic molt més gran en proporció al tamany de la seva economia, és a dir, molts més treballadors públics per cada treballador normal. Per exemple, a Melilla més del 60% dels treballadors són del sector públic. Les aportacions al sistema de pensions d'aquests treballadors les fa doncs l'administració pública, ja sigui de l'estat, autonòmica o local d'aquests territoris. Com que aquestes administracions estan finançades pels impostos que paguen els ciutadans, les aportacions al sistema de pensions dels seus treballadors surten d'aquests impostos. Si el tamany d'aquest sector públic és més gran proporcionalment en aquests territoris, és per que reben una major proporció d'aquests impostos.
Per tant, no només és que els treballadors catalans reben en proporció menys del que aporten al sistema públic de pensions, sino que les aportacions dels treballadors d'altres territoris estan en bona part finançades pels impostos dels catalans.
Bé, així dons, en cas de secessió les pensions dels catalans es veurien incrementades per que les seves aportacions no haurien de ser repartides amb altres territoris, i a més no caldria que amb els seus impostos financessin les aportacions al sistema de pensions de treballadors d'altres territoris, podent disminuïr la pressió fiscal i/o millorar el finançament dels serveis públics catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada