dilluns, 14 de juny del 2010

freelances, crisis, sindicats i el nou model laboral

En aquests moments hi ha una lluita entre dos models de relacions laborals. Un model molt estàtic d'arrel industrial que pertany al segle XX, i un nou model molt més dinàmic, inestable i mòbil que pertany al segle XXI. Aquesta batalla ha convertit als sindicats en entitats conservadores, encara que es continuïn anomenant progressistes. Les polítiques clàssiques d'esquerres queden superades per la nova situació, esdevenint reaccionaries ja que en protegir l'estabilitat dels llocs de treball ataquen a la creació d'aquests llocs i fomenten l'atur de les classes que pretenen defendre.

L'administració és la part de la societat que va més endarrerida en la transformació, així com les grans empreses fortament sindicalitzades. Tant uns com altres continuen demanant en les seves licitacions "personal de plantilla" per executar les tasques, i aglutinant grans volums de contractació de forma que solsament grans empreses poden obtenir els contractes, encara que després aquests s'executin de forma cara i ineficient.

Es imprescindible que els professionals ens adonem que la millor manera d'obtenir el màxim per el nostre treball és l'exercici independent, en el qual el nostre talent es remunera pel que val, on es possible progressar i realitzar-se, en comptes d'escalfar la cadira en una multinacional en la que la desconnexió entre la tasca realitzada i la recompensa obtinguda ens converteix en zombis alienats, permanentment terroritzats per la possible perdua d'un lloc de treball que en el fons odiem.