divendres, 21 de juny del 2013

Casinos, meuques i dèficit fiscal

M'haureu de perdonar altre cop per la intromissió d'aquest blog en aspectes aparentment fora de l'àmbit del sector TIC, però a vegades la afectació de dit sector no és per activa si no per passiva.

M'explico: Dic jo que si a Samsung, Apple o Microsoft els hi féssim una rebaixa d'impostos del 460% (la proposta del govern per modificar l'impost sobre joc en benefici de la implantació de Barcelona World és passar del 56% al 10%) és probable que també vinguessin corrents a implantar centres de desenvolupament i fabricació.
Així ho fan a Irlanda, i si més no sembla qué és, de tots els país que van haver de ser rescatats per la UE  a causa de la bombolla inmobiliaria, el que millor s'està recuperant, i a més està creant un capital intel·lectual i industrial per les properes generacions que m'abstinc de comparar amb el que deixen els casinos.

Que hem fet nosaltres en canvi per fomentar el sector tecnològic? El de sempre: totxo i només totxo.
Milers de m2 d'oficines al 22@, i en múltiples "parcs tecnològics" escampats pel territori, i ni un duro per facilitar la implantació d'empreses TIC. Bé, ni un duro no, la Generalitat ha atorgat algunes petites subvencions, repartint com ha pogut la misèria de la que es disposa per emprenedoria TIC, però la comparació en relació al que ara es proposa fer amb el joc és  la d'una puça amb un elefant.

El resultat ha estat, per exemple, un barri del Poblenou que ha petit una important pèrdua de patrimoni històric, salvat in-extremis de la demolició total per la ferma voluntat dels veïns, on s’han construït  una sèrie de grans edificis ara mig buits, dels quals els que estan ocupats ho són majoritàriament per empreses proveïdores de la Generalitat i/o l'ajuntament de Barcelona, que s'hi han posat per no fer un lleig. Aquestes empreses constitueixen el gruix del sector TIC a Catalunya, el qual en volum i importància és a anys llum de l’irlandès, com no podria ser de cap altre manera donades les condicions.

Així doncs per que aquest greuge comparatiu? Per que es vol subvencionar fiscalment molt més el joc que la tecnologia?

La clau cal trobar-la un cop més en la ridícula capacitat de fer polítiques fiscals (i de qualsevol altra mena) que té la Generalitat de Catalunya amb l'Estatut de fireta que ens han deixat. Per una carambola del destí, resulta que una de les úniques activitats econòmiques en que la Generalitat té competència exclusiva per determinat la fiscalitat és... En el joc.
Això sempre que es circumscrigui al territori català, és a dir, la loteria nacional o els cecs no ho podem tocar, però els casinos sí!

Així doncs, es pot entendre tàcticament que la Generalitat vulgui utilitzar aquesta única palanca de la que disposa per estimular l'economia, però... Han calculat les conseqüències a llarg termini que això tindria pel país? És evident que amb aquest tipus impositiu tant baix es produirà una explosió de projectes de casinos arreu del país. No es pot fer una llei només per Barcelona World, i per tant, no es podrà evitar que pobles i ciutats vulguin tenir el seu casino o casinos. Per exemple, la gent de Rasquera, si no els hi deixen plantar marihuana, poden voler solucionar el seus problemes amb un casino, no...?

S'adonen del canvi sociològic que implica que Catalunya s'ompli de casinos? Estan segurs de que val la pena?

Posats a fer, dins de l'àmbit competencial català també estaria la legalització de la prostitució. La podríem legalitzar i posar-hi una taxa del 10%, i segurament, donat el volum d'aquest negoci a Catalunya, s'acabarien molts dels problemes financers de la Generalitat, i de pas alliberaríem a moltes dones de l’extorsió de les xarxes de proxenetisme. A més és un servei molt complementari amb el joc, i si es regula i se’n garanteix la qualitat oferirem un producte molt competitiu al mercat. De fet, donat que el negoci del joc comporta una gran demanda de prostitució (si algú ho dubte que visiti Macao o Las Vegas i ho comprovarà...), si no ho fem així donarem espai a un gran creixement del crim organitzat vinculat en aquest segon negoci.

En qualsevol cas, en cas de prosperar aquesta rebaixa de taxes, si visualitzem Catalunya d'aquí 10 anys, ens trobarem un territori quallat de casinos i prostíbuls (legalitzats o no), on de segur la nostra canalla rebrà les millors influencies possibles per el seu desenvolupament com a persones.

Home, jo no dic que les circumstàncies no siguin difícils, però realment no tenim més remei que fer això? És aquest el nou país, el nou estat de la Unió Europea que volem construir?

És clar que quan el Sr. Mas-Colell ens presenta hores d'ara els números de la Generalitat qualsevol li diria que s'agafi a un clau roent, però...No estàvem en transició nacional segons aquest Govern?

Els beneficis que produirien els casinos de Barcelona World, i tota la resta que es construirien, prostitució apart, no tindrien lloc fins ben bé d'aquí 4 o 5 anys, quan estiguessin construïts i comencessin a arribar a un nombre de clients suficient per fer-los rendibles. Això ens posa com a mínim al 2017 o 2018. Això és bastant més enllà del final d'aquesta legislatura, i molt més enllà del 2014, i  per tant, segons el full de ruta del propi Sr. Mas (i fins i tot del Sr. Duran i Lleida!), en el pitjor cas ja faria més d'un any que s'hauria fet la consulta, i si s'acompleix l'acord previst, més de tres...

Hem de pensar que la situació de finançament de la Generalitat seria la mateixa que ara, desprès de tot això?

Si aleshores ja hem estat capaços d'esdevenir un nou estat de la UE i per tant reequilibrem la nostra balança fiscal, de que ens haurà servit un sacrifici moral i social de tant dramàtiques i irreversibles conseqüències com el que s'està plantejant?

O és que potser algú a Govern no s'acaba de creure la transició nacional, i ja li està bé tenir casinos, meuques i dèficit fiscal?